El trismus, també conegut com a “mandíbula bloquejada” o “espasme dels músculs masticatoris”, és una afecció caracteritzada per la limitació de l’obertura bucal a causa de la contracció o rigidesa dels músculs mandibulars. Aquesta condició pot arribar fins i tot a impedir obrir la boca, afectant funcions bàsiques com parlar, mastegar, empassar o respirar amb normalitat.
En aquest article explicarem què és el trismus, quines en són les principals causes i de quina manera es poden alliberar els teixits implicats en la mobilitat de la mandíbula.
Què és el trismus?
El trismus es manifesta com a símptoma d’un problema subjacent i es diagnostica quan una persona té dificultat per obrir la boca, essent un signe evident de restricció funcional.
Els símptomes més habituals són: dolor en intentar obrir la boca, sensació de rigidesa mandibular, dificultat per parlar o menjar, dolor facial, d’oïda o a l’articulació temporomandibular (ATM).
Causes principals del trismus:
1. Disfunció de l’articulació temporomandibular (ATM)
Una de les causes més freqüents del trismus és la disfunció de l’ATM, que connecta la mandíbula amb el crani. Problemes com el desplaçament del disc articular, problemes de mossegada, inflamació o desgast ossi poden desencadenar tensió muscular involuntària i restricció del moviment mandibular.
2. Bruxisme i tensió muscular crònica
El bruxisme (restringir o apretar les dents) sobrecarrega els músculs masticatoris, especialment durant la nit, quan es produeixen activacions involuntàries del sistema simpàtic durant certes fases del son.
Aquesta sobrecàrrega constant provoca espasmes musculars, fatiga i rigidesa, afavorint l’aparició del trismus. L’estrès emocional també és un factor que contribueix a la tensió muscular crònica a la mandíbula i moltes persones descarreguen l’estrès a través d’aquests músculs.
Altres causes poden incloure infeccions orofacials, lesions traumàtiques, tumors o fibrosi postoperatòria.
Per què els trismus són tan intensos?
Els músculs implicats en el trismus, especialment els masticatoris —masseter, temporal i pterigoide— són tan potents perquè la seva funció principal és tancar la mandíbula amb força per triturar i protegir la boca.
Des del punt de vista evolutiu, els nostres avantpassats necessitaven molta força mandibular per mastegar aliments durs, com arrels, carn crua i fruits secs. El masseter, per exemple, és un múscul curt, gruixut i amb una orientació gairebé vertical, cosa que li proporciona una gran avantatge mecànica per tancar la mandíbula amb força. Com a dada curiosa, pot arribar a generar una pressió de mossegada de fins a 90 kg.
Teràpia Craniosacral
Per entendre millor per què la Teràpia Craniosacral és un suport important en aquesta afecció, cal recordar que els ossos de la volta cranial no són rígids ni soldats, com es creia a principis del segle XX; han de ser mòbils perquè el líquid cefaloraquidi circuli correctament pel sistema craniosacre i així evitar restriccions en el teixit fibrós.
Sabem que els ossos del crani s’articulen amb la mandíbula a través de l’os temporal mitjançant l’articulació temporomandibular (ATM), i que ambdues estructures funcionen conjuntament per permetre el moviment natural de flexoextensió.
La Teràpia Craniosacral és un gran suport per a aquesta afecció perquè entén la importància de la mobilitat del crani i de l’ATM, així com d’altres estructures del massís facial que intervenen en la mossegada.
Durant una sessió de Teràpia Craniosacral, s’avaluen les disfuncions de l’ATM i s’alliberen les restriccions del sistema craniosacre, promovent l’estat de relaxació del pacient.
La Teràpia Craniosacral (TCS) és una tècnica manual suau que busca alliberar restriccions en el sistema craniosacre (que inclou el crani, mandíbula, columna vertebral i sacre) mitjançant manipulacions subtils.
Beneficis clau de la TCS en el trismus:
-
Reducció de la tensió muscular: La TCS actua sobre els teixits profunds i la fàscia que envolta els músculs masticatoris, ajudant a desbloquejar tensions cròniques que limiten el moviment mandibular.
-
Regulació del sistema nerviós: En calmar el sistema nerviós simpàtic, afavoreix una resposta de relaxació que redueix el bruxisme i millora el son.
-
Millora de la mobilitat craniomandibular: Amb manipulacions subtils al cap i al coll, es pot facilitar la reobertura gradual de la mandíbula i la seva alineació amb l’ATM.
-
Enfocament integral: No es limita al tractament simptomàtic, sinó que busca restablir l’equilibri postural global, abordant causes profundes del trismus, com l’estrès, les tensions musculars i desequilibris neurològics.
El trismus és una manifestació clínica que pot tenir múltiples orígens, encara que els més comuns avui dia estan relacionats amb alteracions de l’ATM i el bruxisme, tots dos molt vinculats a l’estil de vida modern. En afectar els músculs masticatoris, el trismus pot alterar funcions vitals com l’alimentació o la parla, afectant seriosament la qualitat de vida.
El tractament efectiu del trismus requereix un enfocament multidisciplinari.
Estàs convidat a descobrir els beneficis de la Teràpia Craniosacral sobre l’articulació temporomandibular (ATM), i com altres suports complementaris poden contribuir al benestar del pacient davant la “mandíbula bloquejada”.
