William Garner Sutherland
La Teràpia Craniosacral (TCS) va néixer de la mà de William Garner Sutherland (1873-1954) als Estats Units.
Sutherland va començar a treballar com a aprenent en una impremta i posteriorment es va dedicar al periodisme, on va sentir parlar per primera vegada d’Andrew Taylor Still (1828-1917), pare de l’osteopatia, i dels resultats extraordinaris que aquest obtenia en el tractament de diversos dolors físics.
Així doncs, Sutherland va decidir visitar l’escola d’osteopatia que Still havia fundat a Kirksville (EUA). Va quedar tan impressionat que va decidir iniciar la seva formació com a osteòpata, convertint-se en el seu millor deixeble.
En aquella època es pensava que el crani era una mena de caixa rígida i que els ossos del cap quedaven soldats un cop finalitzat el creixement.
Durant molts anys, Sutherland va dur a terme un estudi exhaustiu sobre els ossos cranials. La seva obsessió va arribar a tal extrem que acumulava cranis per tota la casa, comparant-los entre ells. La seva llar es va convertir en un veritable laboratori d’experimentació, una etapa que la seva dona va qualificar com “l’època craneal del seu matrimoni”.
Un dia, observant un crani desarticulat i muntat, li va cridar l’atenció el bisellat de les superfícies articulars de l’esfenoide amb l’escata del temporal, una imatge que va associar amb les brànquies d’un peix. Això el va fer pensar en la mobilitat articular.
Va fabricar un casc d’experimentació amb corretges per estudiar el seu propi cos. El va portar durant dies, canviant els punts de suport i les pressions. Com a resultat, va començar a sentir dolors que mai abans havia experimentat: mals de cap, trastorns de la visió, síncopes, etc. A partir d’això, va desenvolupar manipulacions per a la mobilitat del Líquid Cefalorraquidi (LCR), que alleujaven aquestes molèsties.
El 1939 va escriure The Cranial Bowl (La volta cranial), on exposava la seva visió mecanicista. No obstant això, aquest llibre no va ser ben rebut ni entès per la comunitat osteopàtica de l’època.
Les seves investigacions, tanmateix, el van portar a desenvolupar l’osteopatia cranial, basada en micromoviments cranials, l’estudi del Sistema de Membranes, el Líquid Cefalorraquidi (LCR) i la relació entre la pelvis-sacra i el crani-sacra.
En els darrers deu anys de la seva vida, va donar a conèixer el concepte d’Alè de Vida, un sistema de treball basat en el moviment dels fluids i les forces primàries, conegut com Respiració Primària.
