Quan l’espectador gaudeix d’una peça musical cantada i sense micròfon, hem de tenir en compte que perquè el cantant hagi arribat a aquest resultat, han hagut moltes hores de tècnica vocal, coneixement del cos, i un maneig òptim de la respiració i dels punts de suport necessaris per poder projectar la veu cantada sense lesionar les cordes vocals.
Sempre m’he preguntat, si cantar sembla tan senzill, per què és tan complex?
El cant és una expressió artística mitjançant la qual podem expressar les nostres emocions; no obstant això, requereix d’un gran domini de la tècnica i de la consciència del propi cos.
La veu és un instrument fràgil i, al seu torn, pot ser expressada amb molta força amb els punts de suports necessaris. Un exemple és la tensió que s’acumula en l’aparell fonador per poder arribar a un agut.
Vegem els tres aparells que formen el sistema vocal.
La Teràpia Crani-Sacral ( TCS) impulsa trobar un espai on sentir-se relaxats i, alhora, tònics. Si la columna vertebral queda alliberada és més fàcil adoptar la verticalitat adequada i, per descomptat, els ossos del crani en retornar-los la mobilitat que han de tenir, serà més fàcil que funcionin òptimament com a elements ressonador.
L’os hioide, situat en el complex hioglòs-faringi, és molt important en aquest procés de fonació i projecció de la veu perquè, en ell, s’insereixen estructures musculars que provenen de la faringe, la mandíbula i el crani, així com el desenvolupament de tècniques concretes pel desbloqueig del múscul de la llengua.
Amb ajuda de la Teràpia Crani-Sacral (TCS), els cantants poden trobar a un gran aliat, ja que l’aparell fonador quedarà desbloquejat i lliure de restriccions, perquè es treballa de manera específica totes les estructures esmentades anteriorment.
